A simple vista donar les gràcies o agrair ens pot semblar el mateix, ja de ben petits ens recorden i inculquen donar les gràcies quan rebem un regal o una mostra d’afecte, cada dia donem les gràcies unes 20 vegades com un acte d’educació, de manera espontània,… i, d’aquestes 20 vegades quantes agraïm?.

En alguna ocasió segurament hem sentit a parlar de les Lleis de l’Univers i la importància de donar les gràcies, però i del fet de ser agraïts, què en sabem? Confonem el fet de donar les gràcies amb el cor a la mà amb el fet de ser agraïts, el que ens causa rebre les gràcies i rebre una mostra d’agraïment és on dins nostre l’efecte es transforma i causa una reacció psicològicament positiva.

En una ocasió vaig voler fer un regal especial a una amiga, i que agradés de veritat, després de donar voltes i voltes al meu cap vaig optar per els seus gustos musicals, quan va rebre el CD va exclamar: gràcies m’encanta! I seguidament el posà dins la bossa, les seves gràcies eren sinceres i eren agraïdes? Doncs en aquell moment sí, però dins meu quedava el dubte si l’havia rebut d’igual forma que jo l’havia regalat. L’agraïment va venir mesos després, ella portava una època baixa anímicament i un dia em va dir que una de les coses que li feien pujar l’ànim era escoltar les seves cançons preferides del CD que li havia regalat, en aquell precís moment va ser on realment va agrair el regal.

Quan fem un regal o un acte d’efecte esperem rebre l’agraïment, que és el que realment ens fa saber que l’altre persona ho valora i ens dona les gracies des del cor. El que succeeix és que no sempre rebrem l’acte d’agraïment, ja que moltes persones donen les gràcies però no són agraïdes, simplement per el fet que sempre ens han ensenyat a donar les gràcies i mai a mostrar el nostre agraïment, i en ocasions també pot passar que la persona sigui agraïda però en aquell moment no ens ho demostri i en altres ocasions si.

I de ben segur que ara ens estarem preguntant: i com puc fer que l’altre persona sàpiga que estic realment agraït?, podem dir que una cosa és una paraula i l’altre un fet, per exemple; ajudes a restaurar una barca a un amic i en aquell moment et dona les gràcies i dies més tard arribes a casa i trobes peix acabat de pescar, en aquets precís moment estàs reben les mostres d’agraïment.

Hem de tenir en compte quan això es converteix en un aliment emocional, hi ha gent que fa favors per alimentar-se emocionalment i aquí poden sentir-se indignats de no rebre la gratitud que esperen, la pregunta perquè això no succeeixi és: perquè fem un favor? Fem regals perquè és la nostra forma de ser o esperem rebre mostres de reconeixement?

“Quan beguis aigua, recorda la font” (proverbi xinès), tots continuarem donant les gràcies i seria bo recordar l’efecte que causa l’agraïment, és quan realment confirmem aquell detall com un acte valuós dins l’altre persona, l’acte d’agrair és tant valuós com el de rebre, aquí resideix el secret de les Lleis universals, realitzar actes que mostrin a l’altre que ens importa i mostra agraïment cap aquest fet, sempre des de el cor, i aquesta es transforma en la fórmula màgica perquè les nostres relacions ja siguin familiars, d’amistats o laborals es converteixin en sanes, valuoses i perdurables.