
Les emocions ni són bones ni dolentes, simplement són necessàries, quan parlem de tenir intel·ligència emocional ens referim a saber identificar les emocions i així actuar segons el resultat que ens faci sentir bé davant la situació que ha desencadenat l’emoció que vivim, sovint i quan disposem de baixa intel·ligència emocional tendim a pensar que el com ens sentim és degut a la situació o persona que tenim en aquell moment. Les emocions són personals i tant sols un mateix te la capacitat i el poder de modificar o aprofitar en benefici propi aquella emoció. La intel·ligència emocional ens ajuda de manera que cada persona s’arriba a conèixer millor i pot detectar les emocions ens els altres. Això ens ajuda a tenir relacions personals ja siguin de parella, familiar o laboralment millors, al saber que sentim també ens ajuda a arribar millor als nostres propòsits.
Per tenir una bona base per tal de treballar les emocions, és basic conèixer les diferents parts del nostre cervell. Consta de tres parts bàsiques, el cervell reptilià, cervell límbic i el neocòrtex, cada part te la seva funcionalitat, el cervell reptilià s’encarrega dels instints bàsics per sobreviure, actua davant la necessitat de menjar, fugir o el desig sexual per la reproducció, el cervell límbic o emocional és el que s’encarrega de gestionar les emocions, classificar-les i arxivar-les en la memòria emocional, distingint les sis emocions bàsiques:
-
- Por
- Sorpresa
- Ira
- Alegria
- Tristesa
- Fàstic
Finalment el neocòrtex és la part que només la tenim els humans, les seves funcions bàsiques són el pensar, la imaginació, la creativitat, la parla, l’aprenentatge.
Tots coneixem la dita que davant una situació estressant diem: respira conta fins a deu i respon, el fet d’actuar així davant una situació és simple, tota emoció se’ns genera per una situació externa, al donar temps davant aquella situació fa que el cervell límbic i el neocòrtex tinguin la connexió necessària per reaccionar i així poder gestionar les emocions que sentim en aquell moment, i no actuant des de el record emocional que hi pugui haver darrera la situació.
Al arxivar les emocions en el límbic fa que moltes vegades actuem des de la inèrcia, el record del subconscient, i creant el repetiment d’emocions no desitjades en nosaltres, prendre consciència i ajudar a la comunicació de les dues parts del nostre cervell faran que puguem gestionar millor la situació i ens permetrà prendre consciencia que el poder de les nostres emocions el tenim nosaltres i no la situació viscuda.
Aquet fet ens ajudarà a canviar situacions externes a nosaltres però des de la base que som nosaltres els primers que hem de fer el pas, pensar i actuar per canviar aquella emoció.
D’altra banda quan actuem des del límbic, fa que situacions marcades molt profundament en les nostres emocions i sostingudes en el temps, crearan la dependència emocional o segrest emocional. Serem involuntàriament creadors d’una realitat externa simplement per la necessitat creada dins nostre a través del límbic i el desencadenament hormonal que es crea davant l’emoció. Per tant dins la nostra vida, cada cop més es donaran situacions que despertin en nosaltres una emoció concreta, ja sigui tristesa, por, vergonya, o qualsevol altre, si aquetes són negatives faran que la nostra autoestima minvi, i en conseqüència la nostra realitat cada vegada ens serà més difícil de poder gestionar.
Podem dir que no tant sols tenir una gran intel·ligència emocional ens ajudarà a coneixes millor un mateix i a qui ens envolta, sinó que en el nostre dia a dia tindrem el poder de crear la realitat que realment nosaltres sentim, actuant de forma coherent amb el que realment sentim, elevant la nostra autoestima i motivació.
Les emocions són úniques per cada individu, el que a una persona pot generar ridícul a una altra li crearà tristesa o qualsevol altre, d’aquí la importància de saber que hi ha en l’interior de cada un, però això només un mateix ho sap.
MAIG
2018